EN CAURE LA TARDA

Plou, plou de manera constant. Miquel Gironès té seixanta-quatre anys i fa molt temps que viu sol. És gras, i els divendres al vespr e sempre torna cansat a casa. D'ençà que se li va morir la dona, el carrer on viu ha canviat profundament i ell ja no entén el món q ue l'envolta. Abans era el perfecte intermediari comercial, elegant, àgil, amb sentit de l'humor, i en canvi ara és feixuc i lent. L i costa pujar i baixar l'escala de casa. Ajagut al llit, adora evocar l'Ester, la mare, el pare, que era metge i també va morir fa a nys... I...[Llegir més]